dimarts, 11 de novembre del 2025

Rutes matemàtiques

 

Fonamentació

Contextualitzar els continguts o sabers a treballar és una de les condicions que fa més probable entendre i assimilar-los. L’entorn i les activitats contextualitzades ajuden a crear imatges potents i més integrables al banc de recursos i estratègies que calen per a resoldre problemes. Aquesta afirmació juntament amb la necessitat d’elaborar materials potents i significatius per als nostres alumnes i el públic en general, s’han convertit en els pilars del nostre disseny de rutes matemàtiques.

Fases d’elaboració

Primera visita: decidir si serà només per alumnes o pel públic en general. Decidir si hi haurà la col·laboració d’altres entitats. Decidir el suport.
Segona visita: fotografia als punts sobre els que farem les preguntes.
Repassar les preguntes amb diferents col·laboradors. Revisar si les preguntes fan referència a diferents blocs temàtics
Tercera visita: Comprovar les preguntes i les respostes possible.

En cas que la ruta sigui escolar aconsellem fer-la tipus gimcana. No cal que tots els alumnes passin per totes les proves. El treball posterior a l’aula acostuma a ser molt ric.

Exemples



A tall de conclusions

Finalment volem fer-vos saber que un cop fetes aquestes activitats la valoració dels alumnes i de les famílies que hem conegut és molt positiva. Destaquen que fer matemàtiques a l’aire lliure és divertit i engrescador.
És veritat que hi ha moltes matemàtiques al carrer, que ara les veuen. Si les respostes es fan en grup, el debat que es genera és molt interessant, perquè no hi ha una única manera de respondre les preguntes. La posada en comú a classe enriqueix el treball fet al carrer.
Aquestes rutes haurien de ser accessibles de forma fàcil, la millor valorada són els codis QR perquè són molt fàcils de consultar i fer servir.
Per la nostra part dir-vos que estarem molt contents i agraïts si les feu servir, les doneu a conèixer o si ens compartiu alguna que coneixeu. 




dilluns, 22 de setembre del 2025

diumenge, 16 de febrer del 2025

Propostes d'activitats manipulatives d'investigació matemàtica

Us presentem un seguit d'activitats, majoritàriament amb la utilització de materials, per a que els alumnes investiguin i arribin a "descobrir" teoremes, principis, generalitzacions... Les activitats es presenten a través de vídeos que són orientacions pels mestres, no pels alumnes.

SUMA DE NOMBRE PARELLS I SENARS

Investiguem que passa quan sumem un nombre parell i un senar, dos parells o dos senars. (Potser en comptes de balins podeu fer servir gomes d'esborrar) 

vídeo



dimecres, 12 de juny del 2024

V concurs fotografia Matemàtica

Gràcies a totes les escoles, instituts i personal docent per la vostra participació en aquesta IV edició del Concurs de Fotografia matemàtica del grup Àrea. És gràcies al vostre interès que ens encoratgeu a continuar treballant per difondre una visió de les matemàtiques molt propera i a observar amb uns altres ulls la realitat que ens envolta.


Felicitats a tots els participants i, especialment als guanyadors i finalistes.

dilluns, 31 de juliol del 2023

AMPOLLES D'AIGUA

 


Sobre la lògica i la probabilitat

 Jornada de Perímetre

Girona novembre de 2012

DE LA LÒGICA A LA PROBABILITAT, CAMINS QUE ES TOQUEN

Carme Aymerich, Montse Canet i Imma Masferrer



Per a posar-nos d’acord sobre les definicions de lògica i probabilitat hem anat fins la web del GAMAR i n’hem manllevat els següents paràgrafs.


LÒGICA

Entre les capacitats lògiques pròpies de les matemàtiques destaquen:

  • Capacitat de relacionar, per ordre, per equivalència i per altres criteris

  • Capacitat de deduir segons la llei de causa i efecte

  • Capacitat de comprendre les operacions, en el sentit ampli, com a canvi

  • Reversibilitat del pensament, o capacitat de reconèixer i realitzar una acció i en particular una operació en un sentit i en el contrari

  • Capacitat de generalització o descoberta de fenòmens i lleis generals


A l'escola infantil i primària, tindrem ocasió de fer activitats de lògica en l'aprenentatge de totes les matèries, i especialment en el llenguatge, les ciències físiques, la música i la plàstica (per la geometria), però al mateix temps creiem que també convé crear situacions, sovint amb caràcter lúdic, que tinguin com a únic objectiu un millor desenvolupament de totes les capacitats lògiques abans esmentades (...)

Les activitats de lògica a vegades s'encarnen en experiències reals, en uns problemes o simplement en treball proposat pels mestres, i altres vegades es presenten com a situacions lúdiques, que pel seu mateix caràcter interessen als nens i nenes. En tot cas, sempre són un repte per a la mainada que les ha de resoldre. Potser per això sovint les anomenem "jocs de lògica". 

Pel que fa a la utilització dels materials en la lògica, volem recordar que Maria Montessori, a començaments del segle XX, va comprendre i manifestar la importància cabdal de potenciar el raonament dels infants a partir de múltiples activitats manipulatives, basades en la percepció sensorial. S'ha fet cèlebre la seva frase: "el nen té la intel·ligència a la mà", amb la qual ens transmet el seu millor missatge en el fet que les experiències sensorials impliquen i fan créixer el raonament lògic i el pensament en general. No és el material per si mateix el que provoca el raonament de la persona, sinó les accions que la mateixa persona fa amb el material.

Més tard, el matemàtic Z.P. Dienes també va comprendre la importància de treballar la lògica des de les primeres edats escolars, per al desenvolupament mental dels nens i nenes. Ell va insistir en el paper que alguns jocs (que anomena "lògics") poden tenir en el desenvolupament mental dels nens i nenes i va inventar el seu conegut material "blocs lògics" per afavorir-lo. Aquest material s'ha escampat i fet conèixer arreu, i els mestres de l'etapa infantil han tingut l'encert de no deixar-lo mai, malgrat molts corrents d'opinió contrària.


PROBABILITAT

 

La probabilitat, és definida per alguns educadors com un tipus especials de mesura, ja que pot equiparar-se a l'experiència d'arribar a comparar, d'una manera o d'una altra, alguna cosa que pot augmentar o disminuir, amb un nombre. De tota manera, allò que amb la probabilitat voldríem mesurar és d'una naturalesa molt diferent de les magnituds físiques que mesurem més sovint.

La probabilitat és el conjunt de tres matèries: estadística, combinatòria i atzar (que sovint anomenem "probabilitat", tot i ser només una part d'aquesta). Cadascuna té les seves característiques pròpies que la l'identifiquen, i al mateix temps hi ha una gran relació entre elles, de manera que formen un bloc molt interessant.



Des de fa ja força temps, els nostres dissenys curriculars inclouen, a l'escola primària, l'aprenentatge d'unes primeres tècniques i nocions de probabilitat, però només centrades en el camp de l’estadística i amb unes lleugeres pinzellades d'atzar. Tot i així, no podem dir que aquestes intencions hagin prosperat gaire; encara són moltes les escoles que no s'han plantejat seriosament treballat aquesta part de les matemàtiques a primària.